L’EVOLUCIÓ DE LA IMATGE AL LLARG DE LA HISTÒRIA

La funció de l’artista en molts casos no ha estat la d’artista com a tal; s’ha d’entendre que la concepció d’artista no neix fins que no s’entén la imatge com a art, i aquesta no ha estat sempre la seva funció principal.

Durant la Època Antiga i l’Edat Mitjana es considerava a l’artista com a un artesà, sense cap mena de reconeixement social, i no fou fins al Renaixement i el Barroc que es va reconèixer el caràcter intel·lectual de l’art en sí. Fins a llavors no es lloava el treball de l’artista, sinó que es lloava més la obra en sí pel seu caràcter decoratiu o religiós (sobretot).

S’ha d’entendre, també, que al llarg de la història les relacions entre estètica i funció en les creacions han estat diferents; les podríem englobar en tres grans grups: d’oposició total (on la bellesa i la funció no tenen cap relació), de compaginació (on a la funció se li afegeix la estètica), i d’identificació (on bellesa i funció s’uneixen).

Dit això, parlarem de les etapes històriques de la imatge:

Paleolític

L’art (tot i no ser concebut com a tal) es basava en les pintures a les parets de coves i cavernes habitades per humans; aquestes representaven animals que es caçaven (bisons, cérvols, cavalls...).

tenia un caràcter màgic i religiós, amb la funció d’atreure als animals dibuixats per a caçar-los; en aquest cas, l’estètica no era intencionada, simplement s’intentava reproduir l’animal de la millor manera possible. Aquest caràcter religiós ha estat vigent fins la modernitat, ja que la Església ha estat una gran promotora de l’art.

Aquest ritual es duia a terme pel xaman de la tribu, qui no era considerat artista com ara entenem, a les parets dels llocs més inaccessibles i als seus santuaris.

---

Neolític

Quan l’home descobreix l’agricultura i comprèn la importància d’aquesta font d’aliment, passa a ser sedentari, a restar sempre al mateix indret en comptes de vagar pel món. La divisió de treballs, les primeres formes d’oci i altres elements porten a l’evolució de l’humà, que passa a tenir una major complexitat de pensament.

En aquest període l’art respon a la necessitat de plasmar l’aparença contínuament canviant de les coses, però segueix conservant el seu caire màgic i religiós, i l’home agricultor venera a la natura com a déu.

El xaman és substituït per la figura de l’artesà amb el naixement de les arts menors (cistelleria i terrisseria) i es feien representacions a les zones externes de cavernes, penya-segats i barrancs. Ara però, les representacions no presenten tan sols animals, sinó que presenten situacions dels humans en el seu dia a dia.

També trobem en aquest període el dòlmens i menhirs, així com megàlits, com el famós Cromlech de Stonehenge, que tot i no conèixer del cert quina era la seva funció (es creu que tenia la funció de venerar els astres), sabem que es correspon a aquesta època.

Per últim trobem escultures que representen dones voluptuoses i amb cossos i pelvis amples, que representaven/veneraven la fertilitat.

---

Primeres societats urbanes

Tot i que passarem una mica per sobre, donarem quatre pinzellades sobre el tema. Cal recordar que en aquest període, l’artista era anònim, i a qui es valorava per les obres artístiques era al propietari d’aquestes (sempre privilegiats).

La funció de l’art en aquest període segueix sent religiosa, però també busca exaltar la grandiositat i la magnificència de reis i faraons, en un context social teocèntric.

Egipte és un gran referent en diferents arts (arquitectura, pintura i escultura/alts relleus) però també cal esmentar Mesopotàmia (arquitectura, escultura i arts sumptuàries), l’art de la Pèrsia aquemènida i l’art fenici.

---

L’art antic: l’antiga Grècia

Amb la burgesia mercantil es fa un canvi de mentalitat, passant de ser el​​s déus el centre de tot per donar pas a l’home, creant una cultura antropocèntrica. Si a això sumem la gran aportació política dels grecs, la democràcia, no és difícil entendre que es comenci a valorar l’autoria de les obres d’art, i és per això que trobem moltes obres de les que en coneixem l’artista.

Conceptes com l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa conformen els pilars de l’art grec, presents en l’evolució de l’art europeu.

Aquesta visió antropocèntrica fa que l’home es prengui com a mesura de totes les coses, i es deixa de banda el monumentalisme oriental per donar pas a la recerca de l’harmonia i la proporcionalitat (sempre en relació amb l’ésser humà).

La funció de l’art segueix sent religiós i d’exaltació de la Polis, amb una temàtica basada en la mitologia.

Pel que fa a l’arquitectura cal destacar l’elegància i la proporcionalitat, així com l’aportació dels tres ordres arquitectònics de l’època: el dòric, el jònic i el corinti. A més, en trobem tant religiosa com civil.

L’acròpolis d’Atenes i el Partenó (encarregat per Pericles i dissenyat per Ictinos i Cal·lícrates; relleus del frontó de Fídies) són exemples de la gran bellesa i la grandiositat de l’arquitectura grega

Pel que fa a la escultura cal destacar el realisme i recerca de l’ideal de bellesa, amb el cànon de Policlet (el cos ha de fer 7 cops el cap) i l’ús del contrapposto, així com el treball dels relleus i robes de les escultures. El discòbol de Miró o el Dorífor de Policlet són exemples d’aquest realisme i perfecció, així com del trencament del hieratisme previ a aquest període artístic.

Per últim, cal destacar la ceràmica enlloc de la pintura, molt treballada per aquesta cultura.

---

L’art antic: l’antiga Roma

En aquest període es retorna al pensament Teocèntric tant pels Déus en si com per el caire diví de l’emperador i, tot i que es mantenen els valors estètics, l’autor torna a l’anonimat i l’art té una funció propagandística de l’imperi, amb representacions de emperadors i altres polítics.​​

Pel que fa a l’escultura, val a dir que no aporten cap perfeccionament a l’escultura grega, tot i que treballen més les vestimentes i armadures de les escultures, i presenten també escultures eqüestres.

Pel que fa a l’arquitectura, destaquen les seves gran obres, tant religioses com civils, que tenen per funció (la majoria) lloar les gestes militars i polítiques, així com les seves invencions destinades a la funcionalitat (com els aqüeductes o el clavegueram).

La pintura tenia una temàtica religiosa i mitològica.

---

L’Edat Mitjana

A l’Edat Mitjana l’autoria de les obres tampoc és coneguda, i l’artista és un artesà en una societat on l’Església té tota la influència de l’art. Sobretot a l’Alta Edat Mitjana l’art estava al servei de l’Església, amb un caràcter adoctrinador i amb representacions de l’apocalipsi, per tal de sotmetre al poble a la voluntat divina. Val a dir que és en aquest període quan l’art adopta un caràcter didàctic.

Trobem noves tècniques i noves corrents estètiques.

A la Baixa Edat Mitjana l’artista fa un ofici lligat a un gremi.

Art Preromànic a la Península Ibèrica

Trobem, principalment:

-Art visigot (s. V-VII)

-Art asturià (s. IX-X)

-Art mossàrab (s. XI)

Art romànic

Degut a l’analfabetisme de la població la pintura compleix una funció didàctica, ja que representava passatges i escenes de la Bíblia perquè el poble els conegués.

Les principals manifestacions artístiques segueixen molt lligades a la religió i la espiritualitat.

---

El Renaixement

L’artista es separa del gremi, comença a treballar per lliure, moltes vegades al servei de la cort. Trobem per primera vegada el mecenatge, que ajuda a sortir de l’anonimat a l’artista i a donar-li reconeixement.

L’art torna a l’antropocentrisme, amb una funció religiosa (al servei del Papa) i amb una funció profana (al servei de la burgesia i la noblesa). Torna a utilitzar la mitologia de l’etapa clàssica en la seva temàtica. Reprenen molts aspectes i característiques de l’Antiga Grècia, sobretot pel que fa a l’escultura.

---

Barroc

Trobem una pèrdua de l’antropocentrisme, i l’art pren per objectiu impressionar i emocionar, amb obres magnificents molt ornamentades i recarregades.

La arquitectura pren consciència i paper de l’urbanisme, amb la voluntat de fer que les ciutats impressionin per les seves obres arquitectòniques.

L’artista s’expressa a través de les obres, ja no fa simples representacions, intenta transmetre emocions i sentiments, i trobem escultures on el patiment es reflexa tant en la tensió dels cossos com en els rostres.

Pel que fa a la pintura té un caràcter propagandístic, amb representacions de la noblesa i clero, la família real, etc. (les castes privilegiades).

---

El segle XX

Passada la Il·lustració es perd la recerca de la raó i la ciència en l’art, per passar a corrents artístiques més expressives, on es feia “l’art per l’art”.

Cal tenir en compte que l’art es veu molt influenciada per el context socio-polític, en una època en que es pateixen dues guerres mundials, la crisi europea i el crack del 29 de la borsa nord-americana. També és una època de grans avenços científics i tecnològics, i tot això influencia l’art, amb les corrents d’avantguarda i el postmodernisme. L’artista ja no busca “complaure a la societat”, trenca amb les normes establertes i crea obres en la recerca de la raó de ser i en la intimitat de la pròpia personalitat.

AVANTGUARDISME

En pintura trobem diferents corrents:

• Fauvisme: ús de tonalitats similars de colors predominants en funció al que cada autor vol expressar.

• Expressionisme: dóna una interpretació personal de la realitat, la natura i l’home, distorsionant la realitat per intentar expressar emocions i sentiments.

• Impressionisme: busca captar i transmetre ambients i atmosferes, llums i hores del dia. No vol transmetre cap missatge.

• Cubisme i futurisme: representen les figures a través de la distorsió i alteració de plans que composen la superfície, allunyant-se també del realisme.

• Surrealisme: influenciat per el treball del subconscient de Freud, es basa en el pla oníric, representant amb detall i realisme situacions totalment incoherents.