Xerrada Anna Mª Guerra

1- Kodak tenia una plantilla de 140.000 persones, Instagram només 13 persones.

On estan tots aquests llocs de treball? Per què hi ha tanta diferència de treballadors?

Kodak, empresa referent en el sector fotogràfic, ha patit una caiguda abismal de la seva facturació, però, quins són els motius? Avui dia, els principals ingressos de l’empresa sobretot de les patents dels invents que llançaren al mercat quan encara es situaven com a pioners.

A més, avui dia ja no es considera líder al sector. Com pot ser? Això es deu a que, moltes vegades, les empreses líders dels diferents sectors no tenen en compte que aquesta posició és fàcilment voluble, i no treballen tant per mantenir-la.

A més, la plantilla de Kodak inclou persones que es dedicaven al rebel·lat de fotografies, que en arribar a l’època digital va ser un mètode decadentment obsolet. Crec que aquest és el factor clau, el naixement de l’era digital. Tenint en compte la facilitat amb la que qualsevol pot fer una fotografia i, a més, fer-la pública, empreses com Kodak haurien de treballar per reinventar-se, ja que, qui més qui menys, tot portem a la butxaca una càmera que a més pot trucar, enviar sms i connectar-se a internet.

El cas d’Instagram exemplifica a la perfecció el que vull transmetre: una empresa amb una plantilla de només 13 treballadors que es basa en la interactivitat dels seus usuaris, que són qui generen un moviment massiu i continu d’informació (via imatge), vital per l’activitat de la plataforma. De fet, aquesta empresa té molts seguidors, i això es deu al feedback possible, tant entre usuaris amb la empresa com entre usuaris. La feina que en altres casos es donaria a treballadors es du a terme pels propis usuaris.

Sabent això, no és estrany entendre que la facturació d’ambdues empreses (Kodak i Instagram) sigui semblant, però crec que comparar-les és un error, ja que, tot i que en essència es dediquin al mateix sector, les empreses en sí, la seva estructura, funcionament i filosofia, són clarament antagòniques.

2- Triar un artista i una marca. Inspirat en aquest artista per fer una campanya sobre aquesta marca.

L’artista escollit és Mishka Henner, qui, a partir de la plataforma Google Maps, selecciona trossos de terreny amb un encant artístic. El perquè l’he triat és perquè veig una aplicació directe al negoci familiar, una hípica situada a Fornells de la Selva, la hípica Omega. Dins dels terrenys d’aquesta trobem diversos camps, alguns d’ells poc explotats.

La idea de la campanya és la de situar clarament la hípica en els mapes, concretament en els de Google Earth.

Com? Segant un camp de manera que es dibuixés el símbol de la hípica, la Omega, que d’altre banda, per la seva forma (la d’una ferradura) s’associa directament amb l’activitat de l’empresa.

Un punt que ens demanen els interessats en l’hípica a l’informar-se sobre aquesta és la localització i com arribar-hi. Això faria que, en buscar-la per la plataforma, la identifiquessin ràpidament, fins i tot aquells que no l’estan buscant.

A més, això suposaria un cost molt reduït, ja que l’únic que es necessita és un tractor i els camps, i es tenen els dos elements necessaris per a fer-ho.

Per últim, esmentar que no seria necessari que el dibuix estigués al camp de forma permanent, ja que amb saber quan es fotografien els camps es faria prou.

Si no m’equivoco, una campanya semblant utilitzava els camps pròxims a l’aeroport perquè, en enlairar-se els avions, veiessin les marques dibuixades als camps.