LA IMATGE DIGITAL AL VIDEOJOC: Realitat VS virtualitat

El món del videojoc ha sobrepassat les fronteres del que es creia possible fa un segle, ajuntant la iconicitat, la narrativa, el consum de ficció i la interactivitat.

Resulta evident que suposa un punt d’inflexió en la naturalesa dels discursos narratius, tant per les seves condicions com per la participació de l’usuari en la ficció.

Ha permès la immersió de l’usuari en universos ficticis creats a partir de la imatge digital tridimensional, i el salt qualitatiu que s’ha experimentat en els darrers anys fa pensar que la possibilitat de que els usuaris puguin experimentar la realitat virtual de forma normalitzada no està tant lluny.

De fet, el món del videojoc té moltíssims adeptes i aficionats, i és un camp que s’estén exponencialment.

Aquest punt d’inflexió ha alterat els conceptes de context, text i missatge, mitjançant la simulació i la interactivitat de l’usuari per mitjà d’imatges digitals en tres dimensions, estenen les possibilitats d’estratègies discursives. De fet, cada cop aquesta tridimensionalitat s’assembla més a la realitat, i el progrés d’aquest camp és impressionantment ràpid.

Aquest mont ha donat la volta al treball de la perspectiva, tant pel que fa al temps com pel que fa al moviment dins d’aquesta realitat. Ha estat treballada amb tanta precisió i perícia que avui dia el concepte de que la perspectiva dels videojocs en moviment són diferents imatges fragmentades en el temps sembla impossible.

Pel que fa a la narració, també ha ofert un progrés en el món de l’audiovisual, ja que en molts videojocs la narració s’altera en funció de l’actuació i decisió de l’usuari o jugador. Hi ha jocs on la narrativa depen totalment del jugador, jocs categoritzats, on se li ofereix a l'usuari un mapa a recórrer amb infinitat de racons i possibilitats on la seva actuació no ve determinada per el fil conductor de la història, tot i que també es pot seguir i fer les missions proposades.