Pot la fotografia digital substituir la realitat?

L’invent de la fotografia de la mà de Nicéphore Niépce marcà un abans i un després en la historia humana. La seva evolució, passant pel daguerreotip, el calotip, l’analògic, etc., fins arribar a les càmeres actuals, va permetre automatitzar una habilitat que només estava a l’abast dels més hàbils pintors, que tot i el seu talent, havien d’invertir un munt d’hores per aconseguir representar la realitat o la realitat que volguessin plasmar al llenç. Això implica dos punts molt importants:

-Poder plasmar un tros de la realitat sense necessitat de dibuixar-la.

-Immortalitzar moments de la història i la realitat, permetent recordar-los eternament.

Tot i això, la fotografia i la imatge han guanyat moltes connotacions i funcions més, com podria ser l’artística. En aquesta vessant, la fotografia és un sistema per a plasmar un seguit d’emocions, un missatge, unes connotacions subjectives de la realitat, és a dir, aconseguir plasmar una obra d’art. En certa manera, la fotografia crea una segona realitat, ja que el que queda plasmat a la lent i el que realment està en front d’aquesta són coses totalment diferents; el missatge artístic potser no involucra ni defineix en cap senti al model (en cas que n’hi hagi) que està davant de la càmera.

Malgrat això, en detriment de l’art i les funcions “clàssiques” de la fotografia, ha esdevingut una massificació molt intensa de càmeres: avui dia qualsevol pot fer una foto casi en cada moment del dia, ja sigui amb un mòbil, una tablet, un ordinador, o fins i tot un rellotge; l’estrany avui dia és veure algú amb una càmera real plasmant un record: o bé és un aficionat/professional de la fotografia, o bé aquella fotografia és especial.

Si ens hi fixem, cada dia es fan milers i milers de fotografies al nostre voltant, i la majoria són d’un caire molt banal; no cal ni parlar de les “selfies”.

Tot i això, en essència conserven les seves finalitats: plasmar un tros de la realitat de forma ràpida i crear un record d’un moment concret. La seva difusió en xarxes socials i la massificació d’imatges dins d’aquestes potser és el que banalitza la fotografia en si.

També s’ha de dir, que moltes persones no saben aprofitar aquesta meravellosa cosa que tenim. I fan fotografies sense sentit i lletges. O simplement per fer-te sentir important davant d’altres persones, mostrant-ho a través de les xarxes socials.

Com a conclusió, i després d’haver reflexionat sobre la fotografia digital actual, crec que cal dir que potser no és que la substitueixi, sinó que crea una realitat paral·lela, ja sigui per la interactivitat entre aquestes o pel caire artístic que se'n vulgui donar.