Reflexió sobre la manipulació de les imatges
La invenció de la fotografia fou una fita en el progres de la tecnologia i de la humanitat, i el progrés en aquest camp ha estat ràpid i constant tenint en compte el marge històric del que estem parlant. Junt amb el seu progrés, es va anar desenvolupant l’art d’alterar les imatges, tant fos per mostrar un home aguantant el seu propi cap tallat com podia ser esborrar una persona de la fotografia.
Amb el pas de l’analògic al digital es va facilitar la manipulació d’aquestes, i avui dia podem crear imatges de manera digital fins i tot sense la necessitat d’una fotografia prèvia. Se’ns obre llavors, un ventall de possibilitats per a treballar amb les imatges immens; amb uns coneixements bàsics pots fer que una persona sembli molt més jove, tingui un altre color d’ulls, sembli més prima, etc., però amb coneixements avançats en la matèria pots crear mons nous partint de zero, fer els muntatges més inimaginables i aconseguir realment enganyar a aquell que sigui el receptor.
El punt està en discernir la línia en que la manipulació d’imatges serveix per “millorar” la realitat o per “falsejar-la”; si a un model en unes fotografies de moda li retoquen la intensitat del color dels seus ulls, li aclareixen el cabell, afegeixen o treuen llum, o retoquen lleugerament el color de la fotografia, en principi no hi hauria d’haver cap problema pel que fa a la moral; però quan comencem a retocar el cos d’una model entrem en un problema moral, des del meu punt de vista: precisament, és una model i representa el model de bellesa d’una societat, representa un cànon. Si establim un cànon de bellesa irreal la societat, que mira aquest cànon, tendirà a aspirar a tenir aquell cos, un cos irreal i insà.
Tot i això, crec que aquesta és una eina molt útil, i que permet explotar al màxim el talent i la creativitat d’aquells professionals que es dediquen a l’ofici. Crec que és realment un art fer una manipulació d’una imatge, ja sigui per ressaltar-ne una característica, part o color de la imatge, per crear un muntatge fantasiós o per recrear un paisatge imaginari. Ja sigui per fins publicitaris, artístics o personals considero l’edició i el disseny gràfic i digital un tipus d’art on es pot explotar al màxim la creativitat, imaginació i talent d’una persona.
Com a conclusió, diré que, tot i les seves bondats, cal ser curós en l’ús que es dóna a la manipulació d’imatges, ja que això pot implicar una falta moral, i conseqüències que, tot i no ser immediates, poden ser desastroses.
