La percepció i el llenguatge visual

La percepció:

És una activitat cognoscitiva molt complexa modelada per les experiències anteriors de l’individu i per les característiques del seu llenguatge. Aquesta és està formada tant per les habilitats innates combinació entre les capacitats innates, la maduresa del sistema nerviós i l’aprenentatge, els records personals; la percepció no és objectiva, és subjectiva. Entre els 0 i els 12 anys es pren consciència de la solidesa dels objectes, de la seva profunditat i forma, el seu relleu i mida, etc. És a dir, es pren consciència de diferents aspectes relacionats amb les dimensions.

És la suma de la informació aportada pels diferents sentits la que dona a l’individu una percepció tridimensional.

El bagatge cultural, els records i experiències de cada subjecte també influeixen en la percepció: per exemple, parem més atenció a aquells estímuls que no estan enregistrats a la nostra memòria, és a dir, que són nous.

En un primer moment es produeix la identificació de l’estímul, i tot seguit la diferenciació, fixant-nos en aquells detalls que el diferencien o l’assimilen d’altres estímuls.

Les imatges que percebem es superposen, creant una percepció seqüencial però transmetent a la nostra ment una imatge de conjunt, i és per això que les lleis de Gestalt sorgeixen efecte (a tot preval la suma de les parts).

Les lleis de Gestalt (o de la forma) són:

-Llei de semblança: els estímuls similars en pes, forma o mida tendeixen a ser percebuts com un conjunt.

-Llei de proximitat: tendim a percebre junts elements que es situen pròxims, ja sigui en l’espai o en el temps.

-Llei del tancament: tendim a percebre com a formes complertes aquelles que en realitat no ho estan, on hi ha un punt que no està tancat.

-Llei del moviment comú: les figures es veuen de tal manera que el recorregut visual sigui continu i fluït.

-Llei de la pregnància: la percepció sempre serà de la figura més simple possible, per molts elements que es trobin dins el camp perceptiu en un moment.

-Llei de la bona continuïtat o del destí comú: tendim a percebre com a unitat total tots aquells elements que van en una mateixa direcció i es mouen a una mateixa velocitat.

-Llei de la experiència: l’experiència prèvia del receptor actua en la identificació de formes percebudes.

Percepció i color:

La psicologia de la percepció entén la percepció com la consciència de quelcom; la constància perceptual fa referència a la identificació d’un element com el mateix per molt que les seves característiques (forma, color, tamany, etc.) s’alterin pel moviment del cos.

El color es defineix per: matiç o tonalitat (to d’un color), la lluminositat (quantitat de llum del color) i la saturació (intensitat).

L’ull humà és capaç de distingir entre 10 i 11 milions de tonalitats diferents, tot i que després les agrupem en grups reduïts.

En tots els idiomes existeixen com a mínim 2 categories de color: BLANC/NEGRE o CLAR/OBSCUR i com a màxim 11 categories. Totes tenen una paraula per designar el blanc, el negre i el vermell; si existeix una paraula més és per al groc o el verd, i si n’existeix una més pel blau.

La percepció visual

La imatge té una funció informativa, i la percepció localitza, ubica i orienta l’element en el camp gràcies a aquesta. La funció de la vista és la de medir distàncies i reaccionar a estímuls, i dins del procés perceptiu visual es produeixen tres operacions: la òptica (enregistrament de la imatge en la retina), el químic (transformació d’aquesta imatge en informació) i la nerviosa (transmissió de la imatge al cervell).

És a dir, el camí que es segueix és: 1.Estímul 2.Receptors 3. Sistema Nerviós 4. Cervell.

A més, l’ull humà és capaç de percebre diferents formes de llum: la opaca, la translúcida i la transparent; el color i el polit.

Aquest és un procés constructiu i organitzatiu, i la memòria visual enregistra dades de manera icònica i transitòria, ja sigui a curt o a llarg plaç.

¿Què fa que fiquem més o menys atenció en un estímul?

-El tipus d’estímul, la seva intensitat i freqüència.

-L’estat físic i anímic del receptor (estat psicofísic).

-El context perceptiu.

-L’aprenentatge del subjecte.

Les lleis de Gestalt en la percepció sonora

Les teories proposades per Gestalt sobre la percepció visual poden aplicar-se també a la percepció sonora. Així com la vista, la oïda és un sentit que percep informació del seu entorn, i es compleixen algunes d’aquestes normes:

-Llei de la bona forma o pregnància:

En molts casos, sons harmònics entre si, com pot ser el so d’una bateria, es perceben en un conjunt; no es percep cada bombo i cada platet per separat, sinó que es percep el conjunt.

-Llei de figura i fons:

Si sentim dos son complementaris però diferents, com poden ser dos instruments diferents, interpretarem o percebrem un com el fons, qui marca el ritme o la melodia i l’altre com el ”protagonista” o solista.

-Llei de semblança:

Percebem com a conjunt aquells sons que, ja sigui pel timbre, el ritme o alguna característica, s’assemblin. Per exemple, si sentim una coral on homes i dones no canten al mateix temps, percebrem el cant dels homes com un conjunt i el de les dones com un altre.

-Llei de simetria:

És el cas dels acords en totes les seves formes; notes en diferents nivells o decibels, o octaves de la mateixa nota, tocades a la vegada es percebem com una sola nota. És per això que quan es rasgueja un acord amb una guitarra no en fixem en el so de cadascuna de les notes, sinó en el conjunt en si.

-Llei de continuïtat:

Melodies o línies de veus paral·leles, acompanyaments rítmics com riffs de guitarra elèctrica.

-Llei de direcció comú:

Tota escala segueix una continuïtat, ja sigui ascendent o descendent; és el cas dels redobles per obrir o tancar d’una bateria, si el volum no fos ascendent o descendent i s’anés alternant aleatòriament no ens sonaria bé.

-Llei d’igualtat:

Agrupació d’instruments per tipus o seccions, com fusta, vent, corda...

-Llei del tancament:

Tendència a acabar les frases melòdiques en la tonalitat coneguda, resultat de patrons ja coneguts.

Nivells d'iconicitat:

De més a menys iconicitat són:

Imatge Natural: percepció obtinguda per la vista, reprodueix tots els detalls de la imatge a la perfecció, existeix una identitat.

Model tridimensional a escala: restableix totes les propietats dels objectes; existeix identificació però no identitat.

Hologrames: estableix forma i posició dels objectes en l’espai.
Fotografia en color: quan el grau de qualitat s’equipari al de la visió humana mitja.
Fotografia en blanc i negre.

Pintura realista: restableix relacions espacials en un pla bidimensional.
Representació figurativa no realista: es produeix la identificació, però les relacions especials estan alterades.

Pictograma: només es conserva la característica de la forma.
Esquemes motivats: totes les característiques sensibles abstractes. Restableixen relacions orgàniques.

Esquemes arbitraris: no representen cap característica sensible. Les relacions de dependència entre els seus elements no segueixen cap criteri lògic.