La psicología de la música i la emoció musical
- fgonzaloporras
- 14 mar 2016
- 4 Min. de lectura
Es una de les especialitats de la Psicología que es va iniciar a principis del segle XX. Podem distinguir alguns dels camps d’investigació:
Els que plantegen unes bases psicofisiologiques y psicobiologiques
Els que utilitzen plantejaments com condicionants socials, gustos musicals, influencia de la música, el sentiment de la música…
Els que centren el seu interés i investigació recolzant-se en les diferents teories cognitives i del desenvolupament.
Aquells que es preocupen per medir els elements de la música, la orientació psicométrica.
Els de la tendencia conductista que es centren en l’estudi de l’aprendisatge i la conducta musical.
Bases psicofisiológiques i psicobiològiques
El nostre cervell es un órgan que analitza la percepció. Te una percepció correcta del mon exterior amb gran presicio, el que ens permet la adaptació.
El que veiem o escoltem, es una imatge visual o auditiva que depèn de la habilitat del nostre cervell per procesar una certa quantitat d’informació.
La música es só, el só es vibració i la vibració es energía que es trasmet en forma de ones. Aquestes ones transmeten un missatge al cervell que pot ser més o menys significatiu.
Enfoc psicofisiologic
Segons l’enfoc psicofisiològic, l’audició es pot considerar com el resultat d’una excitació produïda per ones sonores sobre les terminacions del nervi auditiu, que es transmet al centre auditiu del cervell i dona lloc a una sensació auditiva.
Dels estímuls sensorials cerebrals el 50% corresponen a la oïda, que desperta i impulsa el cervell.
Existeixen relacions entre les diferents zones del cervell i les característiques psicològiques de la música:
L’activitat sensorial de la música, localitzada a la zona bulbar, on es troba el centre de les reaccions físiques. En educació musical s’utilitza per activar i mobilitzar als nens.
El missatge afectiu de la música localitzat al diencèfal. Les melodies afecten a la vida emocional i a través del diencèfal despertant un món interior de sentiments i emocions.
L’activitat intel·lectual localitzada al nivel cortical. És La música armònica, la que representa el major nivel de representacions intel·lectuals.
Podriem dir des de uns prespectiva global , que amb més música hi ha més activitat a l’hemisferi esquerre del cervell. Tot i això, per dotar d’ Expresió musical i interpretació emocional a una obra musical es necessari que quedin implicades les diferents parts del cervell.
En definitiva, podem dir que la música permet un equilibri dinàmic entre les capacitats de l’hemisferi esquerre i el dret.
L’enfoc psicobiologic
La psicobiologia serveix per entendre no només el mecanismos, sino també la funcionalitat de les estructures cerebrals i la seva relació amb la música i el pensament musical.
El cervell es la estructura material que implica no només el pensament sinò la efectivitat. El pensament es la cmoputació de símbols, en canvi, la efectivitat, el sentiment, es el contingut bàsic d ela conciencia, de l’activitat psíquica.
Tot estat de conciencia esta presidit per un efecte. La estructura material que realitza les funcions del pensament es la “Unitat de valoració objectiva” i està a les zones corticals.
El mecanismo efectiu es conegut com la “Unitat de valoració efectiva” i està al sistema límbic.
La relació del desenvolupament cerebral en quan al número de capacitats musicals que es poden adquirir i el número de conexions funcionals entre les diferents áreas cerebrals, podríem dir que la funció dels educadors musicals es facilitar al màxim la creació d’aquestes conexions.
Si les persones son analfabetes en música es perque els i falta l’impuls sensorial adecuat, per tant, existeix un déficit cerebral.
Intel·ligència emocional i conducta musical
El comportament musical ens proporciona satisfacció i felicitat. La música estimula els centres cerebrals que mouen les emocions.
La música ens ajuda amb el nostre desenvolupament psiquic i emocional, proporcionan-nos l’equilibri necessari per aconseguir un nivel adecuat de benestar i felicitat. La música considerada com art, ciència i llenguatge universal és un mitjà d’expressió que arriba a la part més íntima de cadascú i pot transmetre diferents estats d’ànim i emocions.
Per explicar la relació entre la intel·ligència emocional i la música, primer cal conèixer una mica què és la intel·ligència emocional.
La intel·ligència emocional es un conjunt d’habilitats com el control del impulsos, l’entusiasme, la perseverancia, la capacitat de moures un mateix, la empatía, l’agilitat mental… Es una forma d’actuar amb el món que té en compte els sentiments.
Constitueix un víncle entre els sentiments, el carácter i els impulsos morals.
La música, si es adecuada, ens condueix a una reharmonització de l’estat d’ànim i els sentiments.
La estreta relació existent entre un determinat estat d’ànim i la seva expresio exterior, es el que ens permet actuar sobre les emocions amb la música. També passa que es va formant així mateix un mecanismo de feed-back.
Existeix una necessitat de estimular el pensament positiu i les empocions constructives mitjançant la música.
Un altre aspecto interessant de la audició es que, al percebre la música com una succesió de sons ordenats que influeix en el esdevenir del temps, aquests es repeteixen i d’aquesta repetició neix el ritme, la melodía i la forma musical.
La música ens movilitza i ens dirigeix a determinats procesos psicomotrius, que afecten directament al nostre món emocional.
També hem de parlar sobre la dansa ja que ens ajuda a formar el carácter i educar la voluntat. Al practicar la dansa deixem sortir les profundes emocions i sentim i exterioritzem el nostre própi cos amb alegría, tristeza, agresivitat o por.
La dansa va ser creada en moltes cultures per els chamenes, amb la fí de generar energía tant en l’individu com en el grup.
La veu també es molt important ja que es la primera manifestació emocional del recen nascut. Es el mitjà d’expresio que més rapidament s’altera i a vegades pot anul·lar-se degut a la emoció.
El tó i el volum de la nostra veu delata el momento en que ens trobem i el tipu de persona que sóm per això és tan important educar la expresió de la veu com el cant.
Commentaires